Si tot cristià sabia
a on ha de sopegar,
un poc abans d’arribar
es peu amunt alçaria.
Un bocinet de paper
de Barcelona em bastava
per veure el teu cor si estava
posat a voler-me bé.
Saps que ho vaig esser, de llesta,
quan te vaig sentir cantar!
Porgava, i vaig tirar
es garbell, i vaig anar
a escoltar-te a sa finestra.