A un carrer de Sant Juan
una berganta filava,
pegava crits i ballava:
quin modo de treure estam!
Jo et duc comandacions,
regala’t de s’alre dia,
de N’Antonina Maria
que et vol, i fora raons.
Dilluns ni dimarts vengueres;
dijous no vares venir.
Si dius que ho has de fer així,
careta de xerafí,
no és lo que me prometeres!