Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
A la cadireta,
a la cadiró,
no menjaràs xuia,
ni botifarró.
Desditxat de fii o fia
qui sense mare roman!
Tant si és petit com si és gran,
ha acabada s’alegria.