Molt havia que em pregaves:
-¿Per què no véns, algaidí?-
Llavò, com vaig esser-hí,
traidora, de mi et burlaves.
¿Que no sentiu En Miquel
que crida com un orat?
Des que li han mort es gat,
ses rates l’han enganat
a sa gerra de sa mel.
Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Binifaldó:
d’aquí me ve, bona amor,
sa meva riquesa tanta.