Ses dones de Biniali,
en tocar-les un cabei,
ja mouen més devessei
que ses trompes de Caimari.
Jo n’he d’armar un ventai
per ventar-me sa quimera.
Es pastor que està a Corbera
no està amb ses euveies mai.
Es sol ja se’n va a la posta
i sa lluna en es ponent.
Cadascú pendrà son vent
i jo me’n ’niré a ca nostra.