Saps que n’hi ha, de gonelles,
de mantes i de vel clar!
Saps tant el món com està
que jo he anat a empeltar
en es fondo de la mar
ses soques de ses algueres.

Mal haja el qui t’adora,
’moreta, i el qui bé et vol!
Voldria veure’t tot sol
dins un avenc sense sol
i un llamp per cobertora!

D’Estellencs una somera
per Son Serralta voltà,
i tan bon esclat pegà
que es féu una genoiera.