Jo em confés amb Vós, Senyor,
i amb Vós, Mare de Déu.
Es dia que em moriré,
que estiga en gràcia de Déu.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
qui sabeu els meus pecats,
es que he fets i m’han fet fer,
i he fet fer i mal obrats:
de tots vos deman perdó.
Jo em confés amb Vós, Senyor,
com es malalt an es metge.
Sou metge de medicina,
metge de sa meva ànima
que en el cel no puc etrar.
Vostros peus vénc a adorar,
que sa meva ànima no se perda.
Jo tenc de restitir
s’ànima que Vós m’heu dada,
però jo l’he creada (sic)
que sols no és per a sortir.
Bon Jesús, pensau en mi:
no m’heu de deixar morir
que no m’hàgeu perdonada.

Es poble de Llucmajor
dins poc temps cobrarà honra
des que Na Poloni’ Xonda.
per fer planta, se va tondre
es seu monyo amb un raor.

Jo no em cansaria mai
d’estar amb tu, perla garrida.
Un favor et demanaria:
que em diguesses, Catalina,
ambe qual tens millor vida:
amb aquest o amb so d’antany.
I pagaria amb doblers
es poder-te alcançar.
Com tu no et vols explicar,
amb això vols demostrar
que es que tens t’agrada més.