A damunt es Puig Blanquer
faré fer una farola
per fer-hi sa torniola
diumenge i dia fener.
Cansat de tant d’esperar,
diré mal de l’esperança,
perque esperant, tot s’alcança,
i jo esper sense alcançar.
Sainies de plenitud
dues cada mes me’n dava,
i mu mare se pensava
que era sang que m’ofegava,
i era que jo ja n’estava
de sa teva amor vençut.