Si a fora vos n’anau,
mon bé estimat, adiós;
i, si feis altres amors,
maldament siguen millors,
pensau en ses que deixau.
Ja s’acosta sa corema;
demà és es dijous jarder;
qualsevol qui xuia té,
és hora de dar-li empena.
Ja sé que has fetes bravates
de que per riure has vengut.
¿No et basta lo que has perdut:
es temps i sa joventut
i es tacons de ses sabates?