Tres dies m’han parescut
una setmana cossera;
mos pensaments en tu eren,
Joan, i no has vengut.
Com estava en flor la poma,
saps que la’m mirava bé!
D’ella me regalaré,
si es quantravent no la’m toma.
Jesucrist mon creador,
quin sentiment m’heu donat,
d’haver d’estar separat
d’aquell tresor tan Amat
com era sa meva amor!