Els teus ulls me diuen “sí”
i la teva boca “no”;
¿vols-me dir, prenda estimada,
quin dels dos tendrà raó?
En anar a Ciutat duré
dos cèntims de regalim
per porer cantar més prim,
amb manco pena i més bé.
Quatre ciris, dotze blens
i quatre atxes qui cremaven;
dues dones qui ploraven
un moix qui morí de rens.