Dijous era la diada
que jo havia de venir,
i no vaig porer dormir
perque us havia enganada.
Vós ja sabeu, estimada,
que una persona llogada,
l’amo és qui li fa complir
sa paraula que ha donada.

Amor, quan me varen dir
que estaves dins es sortoi,
mos uis d’aigo feren roi
per porer moldre un molí.
Però com me varen dir:
–Toni Santandreu, fadrí,
negre surt −, Soldado soy!

-Tenc cent lliures enterrades
a davall un magraner;
altres tantes n’hi duré.
-Dos-centes n’hauràs robades.