De dalt a baix d’es carrer
hi ha murta capolada.
Francina-Aina agraciada,
tu no coneixs qui et vol bé;
n’és un jove mariner
que et vol per esposa amada.
Cantau si voleu cantar,
que ara es cantar és per demés:
si bunyolera tengués,
no m’haurien de pregar.
Un jovenet hi ha a Esporles
estufat i ballarí,
i va deixar per coir
es capell nou amb ses borles.