Jo en veig una, dues, tres
que estan lo més generoses;
perque són ses més hermoses,
un no les gosa dir res.

A un real de velló
ven Na Rosa es peix menut.
I l’amo En Pere Puput
per manco mos fa un sermó
quan ve que està un poc begut.

Es dissabtes les veureu
totes envermeionades,
amb ses colors manllevades,
fadrines arreu arreu.