Érem dins es reguerons
que diuen de Can Gaià
com un xuric va pegar
i te fé escampar es murtons.
Horabaixa es sol se pon.
Catalina, ¿que estàs bona?
Jo no m’agrad d’una dona
que, en rallar amb ella, s’adorm.
Privada del confessor,
de mon pare i de mu mare;
i, si me voleu, encara,
jo no mud la intenció.