Heu quedat com un ramell;
vos poreu apreciar.
Un temps jo ho solia usar,
i ara ja m’he dat per vei.
Me’n pren com aquell anyell
que ja se sent per sa pell
ses unglades d’es milà.
Si vos toquen a sa porta,
garrida, digau que sí;
i si és viudo, digau-lí
que pens en sa dona morta.
Jo voldria esser es mantí,
es dental o sa telera;
vós me vendríeu darrere,
darrere darrere mi.