Es natural d’es casar:
d’es dotze fins an es tretze;
perque, si els deixen passar,
s’al•lota ja torna lletja.
Si a fora Mallorca anau,
no ralleu amb forastera:
pensau en s’amor primera
que dins Mallorca deixau.
Jo voldria debanar
es teus budells a un torn;
d’un cap a s’altre del món
los faria rossegar.