Tot lo dia, tot lo dia
he vist passar carreters.
Encara en passaran més
que em daran més alegria!
Entenent ne daven elles
que era mel de sa millor,
i va esser s’escudelló
que estava ras de sabó
per decantar ses gadelles.
Quan me veus, tanques sa porta
per donar-me més tristor.
Deixa obert es finestró,
que mon cor se n’aconhorta.