Una criatura pura
no acerta en lo conversar.
Una flor en el món hi ha
que a ses rels es fruit fa
i té nom de criatura.
La margalida d’estepa.

Ramell de flors carmesí,
principi de mes amors:
¿com m’he de riure de vós,
si jo us voldria tenir?

¿Qué et penses que jo no veja
tota sa teva humildat?
Per veure’t prest he sopat
d’un bocí de pa i pebre.