Coranta sous N’Ametló
va guanyar en una vetlada.
Sa mare deia: -Malanada,
ja te basta un ’poleó!
Jo voldria sabre-lè
aqual ha de ser sa meva,
i jo aniria a ca seva
cada vespre a veure-lè.
–Si me creia, passant pena,
sa teva amor alcançar,
me faria capolar
com el marquès de Villena.
−¿Saps que es marquès de Villena
per ventura la va errar?
Perque es deixà capolar,
ara és dins infern, que crema.