Jo festeig una al•loteta
que en es cap hi du argent viu,
i en arribar, sempre em diu :
“Estimat, jo som pobreta,
però tenc sa sang tan neta
com s’aigo que surt d’un riu”.
Es festejar, de vegades,
que du de perdició!
Quantes ànimes, Senyor,
per això s’han condemnades!
L’any passat començà a entrar
sa cadira plegadissa,
i ara tothom va a missa
amb so mocador enxarpat.