Com dins Sineu entraré
qui veuré la mare mia,
amb moltíssima alegria
ses mans li aplegaré.
I ella me dirà:-Ma fia,
¿que no t’has campada bé?-
Jo respondré i diré:
-Així com millor poria.
Margalides de garriga
no m’apaguen sa talent;
però vós, sol resplendent,
en estar-vos de present,
no us puc mirar que no riga.
Baix de la vostra noblesa
no m’hi trob mereixedor.
Vós sou es castell major,
tancat amb un pany d’amor,
i ses claus per obrir-ló
han d’esser de sutilesa.