Joan, tu véns a ruixades;
te’n pren com es calabruix:
me pensava, de vegades,
que no tornaries pus.
Sa ventura que tu tens
que ets hermosa, gran i blanca:
dins un ball fas molta planta,
però per segar no gens.
En acabar aquest redol
i aquest d’aquí darrere,
sa fauç i sa nostra aiguera
ja no aniran pus p’es sol.