Altres cançons relacionades
Es matí, berén de plors;
es migdia, din de pena,
i es vespre sop de cadena:
això tenc per mon repòs.
–Com veig l’abre carregat
de fruita més que de fuies!
–Mira’l bé, però no en cuies,
que per ara està privat;
ja vendrà temps, estimat,
que te daré llibertat
per coir-ne fins que en vuies.
Tan ditxós me trob, garrida,
estant an el teu costat,
com un mort que està enterrat,
que Déu ja l’ha judicat
i li torna donar vida.
Tradicionari de Mallorca
