Un temps en ma jovintut
per dins Sóller em passejava,
i, de confiat que anava,
a dins es fang som caigut.
M’agrada una figa rotja
perque té es capoll vermei.
Jo no vui anar a Consei
perque no tenen rellotge.
No trenguis banc ni cadira
per jo, que no n'he de menester,
perque tateix no seuré
mentres ta mare no hi sia.