Sa meva dona m’enyora;
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat
i jo damunt empredrat
de davall sa menjadora.
Mu mare es queixa de mi,
i jo tenc raó sobrada.
¿Què he de fer d’estar colgada
sense poder-me adormir
mentres senta per aquí
aqueixa veu regalada?
Com escur i sent passar
per ca meva, lo meu bé,
a excuses d’aigo tirar
trec es cap en es carrer.