Es festejadors del dia
no se deixen enganar:
han arribat a afinar
que sa planta no assacia.

-Catalineta, ¿on vas?
-A s’hort a dur sa manteta
d’endiana petiteta;
en venir ja la veuràs.
- No hi vagis, Catalineta,
que ja no la hi trobaràs.
¿Saps a on la trobaràs?
A davall una roqueta.
No et casis amb En Tomàs,
que et diran Na Tomasseta.-
Na Catalina Beneta
s’és casada amb En Tomàs.
Sí que és estat un bon pas:
li diuen Na tOmasseta!
Sa mantetea li va caure
i En Tomàs la hi va coir:
-Adiós, Catalineta,
jo me’n vaig a Porto- Pi,
de Porto-Pi a València,
i de València a Ciutat.
Te duré unes faldetes
i un davantal encarnat.
Viag tobar un bou gelat
i una somereta rossa,
un porc que feia farina,
un ca qui guardava vinya,
un porcellí qui grunyia
i una lloca amb sos pollets,
que no hi veia de s’ui dret,
i li va pegar a s’esquerre.
No veure sol ni terra
i va fer quec-que- re-quec!

Ai, Maria, si venies
anit an es meu costat!
Jo et daria de bon grat
tot lo que em demanaries.