A baix d’es puig de Sant Nofre
hi tenc mon voler guanyat.
Un capell que no té cofa
no és vei ni apedaçat.
Un dia, pescant un cranc
dalt ses roques de Cabrera,
vaig veure sa Dragonera
baraiar-se amb so Cap Blanc,
i es cap de Cala Figuera,
de rabi’, plorava sang.
Dau-mos vent girat, Senyora,
sols que no sia mestral,
perque és un vent tan mal
que sa terra i tot tremola.