Quan l’abre no vol la fuia
cap avall la deixa anar.
Què he de fer de festejar,
que sa mare d’ell no em vuia!
Encara que jo cant fort,
bona amor, vós no em sentiu.
Unes uiades teniu
que m’arriben a la mort.
Vós me mirau com a externa;
d’alegria me’n dau poca:
sa causa és que sa taverna
vós amau més que s’al•lota.