De tot és bo tenir molt,
fora deutes, bonys i ronya;
també és bo tenir vergonya,
i alerta a sortir d’es solc!
Polissona, polissona,
tu me cerques enganar:
ses sabates que tu dus
són del tio capellà.
Tavernera, feis-me un pler,
d’afavorir-me sa mida:
posau suc o llevau vidre,
que se fon sa meva vida
com bec i no el me dau ple.