Ses ungles me vui taiar
avui que és dilluns, mu mare,
i ha d’esser ara, just ara;
si no, llavò em passarà.
Si per algun temps o ara
anau perduda pel món,
veniu allà on jo som,
podreu dir: “Aquí tenc mon pare”.
Perque Déu no desampara
aquells qui bons joves son.
Com te pensaràs tenir
es tord dins sa bandolera,
te’n prendrà com la jonquera,
que ha tants d’anys que espera
fuies, i no en pot tenir.