S’hi han posat de deveres,
a fer-mos mudar es bé!
Jo primer consentiré
que me duguen p’es carrer
amb ciris i atxes enceses.

Sa fruita verda m’esmussa,
ses cireres i es murtons.
Aquest jove, p’es garrons,
du caguerades de puça.

Vós passau i no em mirau,
i jo tan enamorada!
Quina pena tan sobrada,
estimat, és sa que em dau!