Sa vèssa que duc tot sol
basta bé per jo i un altre.
Si amb això hi trobau falta,
no fés, idò, tant de sol!
Com a mi em veuran mudar
en part vostra ses amors,
baix de sa terra d’es Cós
vaixells hi podran nedar.
A Aragó hi ha una dama que és hermosa com el sol.
Té la caballera rossa i llarga fins als talons.
La mare la pentinava amb una pinteta d’or,
i sa tia els hi aclaria, es cabeis, de dos en dos.
La padrina els hi lligava amb un floc de set colors.
Quan a dins l’església estava deixava anar resplendor.
Quan prenia aigo beneita, la pica es tornava argent.
Les dames seien en terra, ella en cadireta d’or.
Adiós, Aina Maria, robadora del meu cor.