Un fadrí enamorat
diu “bona nit” tres vegades.
Jo dues vos n’he donades.
“Bona nit”, i he acabat.

La verengera fila, fila,
la verengera filarà:
pega foc a la caldera,
la caldera bullirà.
Cala pitxoc!
Picalatoc! Fora!
Ho canten donant-se les mans, fent rotlada i revoltant. En dir: “Fora!”, tots s’acoten.

Ses pubiletes són guapes
perque tenen heretat:
jo ho puc dir, qui en som passat,
que n’hi ha moltes de flaques.