Un vespre de molta fosca
en es cafè vaig entrar;
tres al•lotes vaig trobar
que jugaven a marronxa.

Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.

Dins sa cuina sent alens.
¿Que hi tens ningú col•locat?
Saps que ho som de malpensat!
No la’m fas que no la’m pens.