Maciana, empeny, empeny!
Empeny, empeny, Maciana!
Com ses cabres trauran llana
ses dones cobraran seny.

Si jo era jornaler,
a Sa Bastida aniria,
i al manco de prop veuria
persona ane qui vui bé.

Jo voldria qué plogués
quatre mesos ensaimades
i altres quatre de panades
i taleques de doblers,
bótes de vi p’es carrers
i al•lotes agraciades,
bons flocs i bones macades;
¿i encara en voleu més?