Jo festeig i no festeig
i només don mala vida:
en veure al•lota garrida
jo faç es meu malaveig.
Vós sou l’estelet brillant
descobert d’ennigulada,
qui, com ve de matinada,
els seus raigs van augmentant;
jo, per esser-vos davant,
careta de diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.
Vaig-me enamorar de vós,
de la vostra galania,
també de la bisarria
que portau, clavell hermós.