Ramell de flors carmesí,
principi de mes amors:
¿com m’he de riure de vós,
si jo us voldria tenir?
¿No sabeu per què he vengut?
Per cantar quatre cançons.
Sa moixa m’ha fet moixons
i sa somera un ruc,
i sa tortuga un tortuc,
i s’euveia dos moltons.
Un temps, com era bergant,
segava amb bergantellotes,
i me deien cada instant :
-Ah, Tòfol -, i jo: -Ah, al•lotes!-
Fèiem unes falcadotes,
pareixien de gegant.