Jo he afinat un estel,
l’he afinat, no l’he afinat,
i jo he afinat s’estimat,
l’he afinat sense veure’l.
Es meu conco cappelat
diu que, com se morirà,
que sempre me deixarà
es quatre cabeis d’es cap.
Ses al•lotes deuen dir,
quan passa un fadrí granat:
-¿Tan vei i no s’ha casat?
Qualque trebai deu tenir!-
I jo vaig respondre i dir:
-No n’hi ha cap que m’agrad!