S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda més agra
per al qui l’ha de sufrir!
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca
que parlau en foraster?
En parlar de beure vi,
sempre som es de davant.
A sa feina no ho som tant:
darrere, faç prou seguir.