Ses al•lotes no em volen
perquè som pillo,
perquè les rob ses guyes
d’es rebosillo.

En es carrer d’es Verdet
han posades passadores
per passar aquelles senyores
en s’hivern quan farà fred.

Jo me n’aní, me n’aní,
tira-tira p’es camí
de Campanet,
i davant Son Ciurolet
se pongué es sol,
i vaig romandre tot sol,
desconsolat.
De fred estava gelat,
perque ne feia,
i cap gotinoia hi veia,
de tanta fosca.
Vaig començar a fer sa llosca
per allà endins,
per dins uiastres i pins,
paupant paupant.
Sa nit anava passant
a poc a poc.
Jo qui m’agradava es joc,
l’auba venia,
no hi cabia d’alegria ,
tot resplendent,
i botaba de content
per dins ses mates.
I jo duia unes sabates
de pell i sarja,
i vaig encontrar una sarsa
de romeguera.
I cent passes lluny no era
jo d’es camí,
quan me va sortir un gri
tot entonat
amb so coll emmidonat
d’escambrai nou;
I feia tant de renou
que m’eixordava.
Mentrestant que el mirava,
surt un dragó.
Li vaig abordar es canó
de s’escopeta
i me va fer sa traveta:
-Per Déu, anau,
me menareu una nau
per allà endins.
Passareu mates i pins,
I duis-la aquí.-
Ja som partit p’es camí
o caminet,
aquell qui anava tot mdret
cap a Sa Pobla.
Tot eren camp de restoble
i de goret,
un caminoi ben fet
de bestiar.
Més enllà vaig encontrar
molts de revells,
llavò peixos i vaixells
per damunt roques.
Vaig veure esbarts de miloques
i molts de peixos
qui nedaven damunt feixos,
i tortugons
i altres tants d’eriçons
de deu en deu;
tots caminaven a peu
afilerats,
i pareixien soldats
d’artilleria,
i duien sa carabina
penjant darrere.
Menaven una somera
i una titina.
Jo no sé si era fadrina
o dona honrada,
ben tapada i abrigada
de pèl de ruc.
Llavò vàrem veure un cuc
amb molta trompa
tota de vidre.
¿Sabeu de què feien crida?
“Qui vol comprar vi
a un sou es cortí!
Vaja, dones, ¿qui ne vol?
Que va a un sou!