A escarada segaria
si em donaven carn d’anyell,
per jeure una bona pell
i estar a s’ombra tot lo dia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Escaraders. Escarades
Artà
233
II
Fuma, fuma, xemeneia,
mos n’anirem per allà.
Trobarem un capellà;
mos darà peixet i pa
i un cortonel•lo de vi
per passar aquest sant camí.
Passau, bous, i passau, vaques,
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Sa nineta ha fet torrons
i es Vicari els ha tastats,
i els ha trobat un poc fats,
els ha tornats en es forn
perque sien confittas.
I si no són vius, són morts,
o si no, són enterrats!
Vós sou qui posada m’heu
a una nit tenebrosa;
i jo que som agradosa,
¿a mi me disgustareu?
-Bon vespre; ¿com és, com va?
Com han anat ses matances?
D’al•lotes, que n’hi ha tantes,
venim a fer-les ballar.
I dic a fer-les ballar
i jo no som ballador,
però men un companyó
que d’es fang les mos traurà.