Devers sa Torre Redona
hi habita un bobià
i amb una beca de lona
tots es moscards vol matar.
I hi va haver un carriler
amb tres o quatre senyores
d’aquelles qui pillen gorres
diumenge i dia fener.
Ses parets d’aquesta casa
mereixien endolar.
Sa tia ets al•lots cridà:
-Jo vos vui servir de mare,
Sant Josep tendreu per pare
qui a tots assistirà.
Saps que estic d’a pler quan jec
devers la una, una estona,
a’s costat de sa brivona!
I a cada uiada que em dóna
diu:-’Tura’t, si no, m’assec!