D’edat de quinze anys he estat
amb una grossa quimera:
tot això serà casera
que jo duc a dins es cap.
Jo veig bé que, si no em cas,
no faré cap obra bona,
que s’homo que té una dona
en pot treure lo que vol.
jeuen plegats en sa nit,
i això se diu bona vida!
I, si ella és un poc garrida,
llavò si que va de bo!
Si no vos agrada això,
però m’agrada a mi!
Un temps com era fadrí,
jo me vaig veure a tenir
doblers tants com n evolia
i un criatque me servia
de concert i no sé què.
I, ara que me trob pare,
n’he perdut el món de vista
i pas sa vida molt trista,
perque tenc desset infats
femelles, i no sé quants,
i no s’hi poren oir
Bon carai, que si fos ara,
que s’hagués de succeir!...
-¿Que no sabeu, mon germà
que tothom ho vol provar?

-Per sa polla vénc,
si la’m voleu dar,
perque es meu gallet
comença a crestar.
Canta tot lo dia
com un rossinyol.
Per no estar tot sol,
cerca companyia.
Es gall he perdut
¿l’hauríeu trobat?
Si pel cas el vèieu,
ell és escoat,
i és assenyalat
de dos mil maneres,
i du mostatxeres
i un floc encarnat.
Sa gallina externa
se menja es egó.
La gent de la casa
qui li diu:- -Xo, xó!

No em véngues amb contarelles.
¿Vols que mos casem, o no?
Jo compraré un fogó,
una pala i ses esgrelles.