Jo som estat a Deià,
per Ciutat i moltes bandes;
n’he vistes moltes de bambes,
però com tu no n’hi ha.
Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.
S’Alqueria Blanca n’era
sa més alegre del món,
i ara, des que no hi sou,
es mirar-la fa plorera.