Si sa meva manya és poca
i es paper està mal escrit,
el vaig escriure en sa nit
damunt un cantell de roca.

-Si tu te fas la roseta, rosa del gran roserar,
jo me faré la beieta i te vendré a xupar.
-Si tu te fas la beieta i m’has de venir a xupar,
jo me faré llebretona, llebretona de pinar.
-Si tu te fas llebretona, llebretona del pinar,
jo me faré caçador i te vendré a caçar.
-Si tu te fas caçador i m’has de venir a caçar,
jo me faré un estelet, estelet del cel més gran.
-Si tu te fas estelet, estelet del cel més gran,
jo me faré una nube i et podré venir a tapar.
Si tu te fas una nube i m’has de venir a tapar,
jo me faré la gran lluna i no me podràs tapar.
-Si tu te fas la gran lluna, perque no et pugui tapar,
jo tornaré el gran sol i te vendré a encalçar.
-Si tu te fas el gran sol, per venir-me a encalçar,
jo me tancaré monja i tu no em podràs trobar.
-Si tu te tanques per monja perqu no et pugui trobar,
jo me tancaré per frare i et vendré a visitar.
-Si tu et tanques per frare i m’has de venir a visitar,
ja val més que mos casem i acabarem de penar.

Santa Catalina,
mare, mare fina:
penjau sa gallina,
que Nadal ja ve.