Si no s’avé, ja s’enquantra
per dins aquest comellar.
Molt la m’has de comanar,
a sa veia de can Canta.
Qui té quimera, no dorm;
i jo la tenc, i ben forta,
mon pare, amb aquella al•lota
que és més hermosa que es sol.
Damunt un tronxo de col
han posat es meu retrato:
he sortit amb so nas xato
i es morros de fabiol.