Garrida, la vostra mare
és més llesta que no em pens:
en es llum posa dos blens
perque faça bona cara.
¿Tan poc planys el qui t’estima
que no et dols de mon penar?
¿Saps a on vaig arribar
per un “si” que em vares dar?
A una gran malaltia.
Més de sis hores de tira
el cor te va sospirar.
No sé si Déu m’escoltà
un àngel qui me guia
me va dir: “Te’n pots anar,
que ella no s’aixecarà
enc que li hages de donar
més de sis mil anys de vida”.
Com li pegà amb sa destral
a l’amo vei de Caselles,
li caigueren ses pipelles;
per això ets uis li fan mal.