Si vols que visca, da’m vida;
si vols que muira, matè’m;
si vols que de tu m’olvidi,
fé’m un clot i enterrè’m.
Carrer de la Soledat,
d’on jo sabia ses tresques,
amics meu, ja no m’hi cerques,
que s’estimada ha mudat.
Una nit no dormiria
amb el dimoni al costat,
i tu, qui vius en pecat,
hi estàs de nit i dia.