Fins aquí hem arribat,
davant es vostro portal.
Ramell de flors natural,
que hi tenc de morir penjat.
Jutges, escrivans, notaris,
missèrs i procuradors,
a infern hi ha armaris
aposta per posar-lós.
Quina amor tan infundada
que mos teníem jo i vós!
I ara, en encontrar-mós,
acalam es cap, tots dos,
i no mos miram de cara.