Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.
Sonau fort i no temeu
per aquesta que balla ara,
que, si li mirau sa cara,
sé ben cert que fugireu!
L’any qui ve barataran
es fadrins amb pedaçots,
i an es viudos amb al•lots
a ningun preu los voldran.