Estic com una senyora,
regalada com un peix:
tenc sa sogra qui m’adora
i es sogre per lo mateix.
Son Uiastre, qui és tan gran,
són nou-centes corterades,
de parets de calç voltades
bones per fer-hi enciam.
I l’amo s’hi mor de fam
per falta de pasterades.
Aquesta, sa galania,
sa seva llengo la treu:
ella fa saltar amb un peu
tots es fadrins de la vila.