Hortolà qui vens a plaça
dóna un dobler a Sant Miquel.
No li digueu Miquel Mel;
digau-li Miquel Terrassa.
Fonoi dolç i fonoi agre,
fonoi de la gran dissort;
i en tenc una corterada,
dos-cents cortons i un hort.
Un moscard de s’Albufera
se va llogar per criat
per tenir compte an es prat
que hi ha en es Pla de Sant Jordi.
Cridava misericordi’,
feia repicar a la Seu,
i un llagost feia es correu
per porer menjar pa d’ordi.