S’ordi de Sos Llulls parlà,
va dir an ets escaraders:
-Deixau-me créixer un poc més,
bastaré per safalcar.
Vós sou un ramell teixit
de rosetes beneïdes.
Jo donaria mil vides
per rallar amb vós una nit.
Més m’estimaria estar
dins sa presó amb una argolla
que veure sa meva polla
amb so guerrer festejar.