El senyor Bernat viuria
damunt un puig secorrat,
sense farina ni blat,
si sempre tabac tenia.
Miquel de la mel,
de la xuia pelada.
Com ta mare fa bugada,
dins una olla foradada,
i tot es lleixiu li cau.
Com vaig veure es ca tan gros,
vaig dir: Ja no farà flaca.
Ataca, falcó, ataca
que si sa llebre t’escapa,
te’n dus es tir dins es cos.