Senyor, dau-mos testes fines,
discurs i enteniment,
per dictar es deu manaments
que han d’observar ses fadrines.
En el primer, has d’anar
llesta i mortificada
de los teus ben remirada,
dins poc temps si et vols casar.
O, si no, hauràs d’estar
dins ca teva retirada.
Hauràs d’esser en lo segon
amorosa en so parlar
i hauràs de reparar,
si t’escometen, qui són,
o, si no, colga’t dejorn,
es vespre, quan ell vendrà
Es tercer, per esser llesta,
t’has d’aixecar dematí,
i sabràs taiar i cosir,
i també podràs sortir
un petit a sa finestra.
Ets d’anar de festa en festa,
totes les has de complir.
En el quart, en ses amors,
n’has de tenir de paciènci’
a los teus superiors,
i veuràs que es servidors,
davant, te faran favors
per estar en ta presènci’.
En el quint has de provar
de treure ses castanyoles,
i, en esser totes soles,
n’has d’aprendre de ballar
i faràs enamorar
es fadrins fent cabrioles.
En el sisè, ja trauràs
un vesit i altre vestit;
un, gaiard, s’altre, polit.
i veuràs si deixaràs
lo jovent embadalit.
En el setè, ja trauràs
la teva honra i cortesia,
per si te veus algun dia
que et vénguen a festejar.
Molt l’hi has d’apreciar,
perque no saps si et farà,
en aquest món, companyia.
En el vuitè, ja trauràs
sa pinta i es mirais fins.
Ets uis giraràs dedins,
si tens defcte el veuràs,
i així procuraràs
fer-te bons reganyolins,
i amb quatre matatxins
an es portal sortiràs;
i veuràs si robaràs
es cor a molts de fadrins!

Arribarem a enriquir
missèrs i procuradors
si procedim noltros dos,
garrideta, sempre així.
Anau perduda per mi
i jo vaig perdut per vós;
facem via, casem-mós
i an es veis deixem-los dir.

Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!