De Son Odre a S’Estorell
jo no hi planyia es camí
per veure aquell xerafí
que valia més per mi
que es terme de Marratxí,
que Son Coc i Son Verí,
Son Sales de Marratxí,
Barcelona i es Castell.
Si fos estat coronell
o comandant de vaixell,
sa sang i sa meva pell
tenia per donar-lí.

En Toni anit és vengut
a festejar Na Rotgera;
va respondre aquella veia:
-Mirau aquest oreiut!

A baix de sa Penya Bosca
hi ha florit un roser.
Jo sempre dic i diré
que tenc d’esser nora vostra.