Com som a cap de cantó
de la Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor rebenta d’amor.

Jo festeig una criada
a Llorito, aun bon casal;
la festeig dins una entrada
sense llum ni cap fanal.

Aqueix jove se refina,
pretén i fa d’estufat.
Com de mi n’haurà escapat,
se’n nirà tan esmocat
com un qui l’han xeringat
vint-i-dos dies de tira.