Jo me’n vaig tot dret p’es solc
per no perdre sa camada.
A sa meva enamorada
ja la’m comanareu molt.

L’amo Andreu de S’Heretat,
guardau bé sa fia vostra,
que, encara que sia escorxa,
no fieu d’un afamat,
perque jo m’hi som trobat,
de fam desembancalat,
i no deixava cap crosta.

Quan la veig que se passeja
tant en s’hivern com d’estiu:
-Mestre Pere, vós teniu
una al•lota qui llambreja.