¿Com te va, Pere Brevet?
¿Que los mires pasturar?
Per los teus poiets matar,
has de mester ganivet.

-Bon vespre, públic honrat;
bona nit, tota la gent.
Salut particularment
a la nostra autoridat.
I s’autor m’ha comenat
que a tots vos faci present
que és es primer fonament
de tal classe de glosat.
Si en acabar no ha agradat,
en tendrem un sentiment.
-Jo també saludaré,
lo primer, an es governants,
que són los més importants
que sa justícia té,
i no heu de quedar endarrer,
siguin petits siguin grans;
així ho fan es cristians
que els agrada quedar bé.
-Estam a s’obediència
sempre a ses autoritats;
ensensats i humiliats,
respectam sa presidència.
Ho prendrem amb paciencia
si no som ben agradats .
Serem es sentenciats;
voltros fareu sa sentència.
No cregueu que per això,
la gent hàgem saludat,
ja n’estigui aconhortat,
de vós vui un glosat bo,
I si sabeu res de cor
de lo que heu estudiat.
Si de mi sou preguntat,
contestareu sense por.
-Damunt ses coses que sé,
sempre sereu contestat
si no me veig embuiat;
faré tot lo que podré.
I, quan jo preguntaré,
també estareu preparat,
perque aquell qui ha preguntat
un poc d’avantatge té.
-M’és ben igual preguntar
com si vós me preguntau;
si ben enterat n’estau,
cap dificultat hi ha.
Crec que sabeu navegar
quantra d’un mal temporal;
si enmig de mar vos trobau,
també sabreu arribar.
-Sa vostra boca és mesura;
demanau lo que voldreu;
coses bones vos traureu
de sa vostra escriptura.
Sa memòria clara i pura
tenc, i contestat sereu.
Per allà on vós vulgueu
em poreu fer s’obertura.
-Com en es pou de Jacob
el Bon Jesús reposava,
¿me direu lo que esperava,
per pegar-li un entretoc?
¿Quina dona de bon toc
hi va anar que aigo cercava
i Jesús li suplicava
caridad per beure un poc?
-Damunt lo que he estudiat,
el Bon Jesús reposava
i ets apòstols esperava
que tornassen de Ciutat,
perque havien acabat
es pa, i los ne mancava.
El seu Mestre els ho mandava
i així quedà executat.
-Lo que heu dit està molt bé,
però ara heu d’explicar
sa qui pe raigo hi va anar
qui era i lo que digué;
que la gent n’està endarrer
i amb gust vos escoltarà,
si mos poreu declarar
aquest fet com romangué.
-Era una jovençana
que amistançada vivia,
i és cert que no posseïa
una fe bona i sana,
i amb una idea molt vana
cap a Cristo s’encamina.
Ella era de Samaria,
li deien Samaritana.
-Però, ara heu de dir
com aigo li demanà,
si és que n’hi va donar,
o lo que va succeir.
Vós ho heu sentit a dir
i pena no us costarà.
Per aquí hem de caminar,
que és un preciós camí.
-Com aigo li demanava
sa berganta, amb mala idea,
essent Jesús de Judea,
no n’hi va voler donar.
Ja veis que s’aigo negar
és una cosa molt fea.
Judea i Galilea
sempre estaven a matar.
-Estudiau bons papers;
darrere no romaneu;
tota cosa la sabeu;
sou d’es mestres primerencs.
Si vos preguntamb excés,
potser vos enfadareu,
i serà perque digueu
Jesús què va fer después.
-Ell li va dir clar i net
que s’aigo que Ell posseïa,
persona qui ne bevia
no tornava tenir set.
I ella mudà de cantet
suplicant-li que en volia.
I Jesús li descobria
de sa vida es seu secret.
-En bon barco navegau;
sou un valent capità;
per cops que vos don la mar,
de cap modo naufragau,
es timó fort agontau.
Però ara heu d’explicar
ella que li contestà,
si ben entarat n’estau.

S’amor de sa meva sogra
la compar a un meló:
molt alegre per defora,
i per dedins cor traidor.