(Fragment inicial)
La vida de les galeres n’és molt mala de passar.
Ha set anys que estic en ella i set n’hi he de passar.
Jo me’n vaig anar a ca’l Rei, per llecència demanar:
-¿Qui és qui toca a la porta? –Don Lluís Monticalvà.
-No pot esser Don Lluís perque a les galeres va.

Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.

Direu an aqueixa dona
que se cas, que no em sap cap greu;
no té res meu no jo seu,
que vaja amb la pau de Déu
i que procur estar bona.