Segadors, pujau, pujau
i no romangueu darrere,
que un homo, en tenir fumera,
es morro de baix li cau.

De sa pell d’es sogre
n’hem fet camaiots.
Redemumareta,
que n’hem fets de pocs!

Quan jo mir aquests aucells
que corren per sa llaurada,
sempre pens en aquell temps,
garrida, que et festejava.
No bebia ni menjava
i tu no em planyies gens.
I ventura que tu tens
que vàrem esser parents
i no em va voler ta mare!
Jo no t’haguera deixada
fins i tant fosses estada
per l’església publicada,
garrida, per tots es vents!