Jo voldria esser ses calques
d’allà on teixiu, amor;
patiria mon dolor
subaix de ses vostres plantes.

Devers s’horta d’Alcoraia
hi va fer un tebolí
i es molineret va dir:
-Me’n vaig a girar es molí.-
I se’n va anar a dins sa paia.

Tal dia farà un any
que la’m poria fer meva,
i la vaig tornar a ca seva
sense rebre ningun dany.