Es major conhort que tenc,
com m’agafa sa tristor,
és anar-me’n a un racó
i plorar secretament.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Puigpunyent - Galilea
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Amor, Dolor i plany, Enyorança, Pèrdua i dol, Sentiments, Soledat, Tristor, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
102
Volum
I
Núm de pàgina
9
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’un enamorat/ada per l’absència de la seva estimat/ada. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
l’enamorat/ada sent tristor provocada per la pèrdua i el dol o bé per l’abandonament de l’estimat/ada.
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
